Glops de poesia 4t B

Glops de poesia 4t B

Aquest dijous 18 de febrer, ha vingut a passar amb nosaltres un matí a classe de català Isabel Ortega.

És una de les veus actuals sobretot en l’àmbit de la poesia i professora de llengua catalana i literatura.

En poesia, ha publicat Enfilall, Runa plena, Nòmada i Medusa.

Per ensenyar-nos exemples i parlar-nos dels seus poemes, va portar el llibre Nòmada i Medusa. Ens vam ficar tots en rotllana per poder-la escoltar parlar i fer-li preguntes sobre la seva vida professional, mentre que el nostre professor Marc ens anava repartint te a tots els que volíem prendre per fer la visita més còmode.

Ens va explicar un dels seus poemes perquè nosaltres poguéssim explicar el que enteníem i poder discutir sobre aquest.

“Molles de pa per al retorn”

Aquesta casa no és la meva.

Reconec els mobles, les portes,

la catifa, l’olor, però

aquesta casa no és la meva.

Els dits transiten la polsina

que ha recobert temps de viatges.

Tota la pols sóc jo, cendra que s’ha instal·lat

pels llocs que havien estat meus.

O potser és la llum d’algun punt

cardinal que encara porto als ulls,

que tot ho desparença, com la mirada

d’aquests que em furguen els armaris,

que em regiren calaixos,

que m’anomenen “mama”.

Sec al sofà, m’estiro al llit,

toco els llençols: aquesta casa

no és la meva.

Un cos m’estreny, m’arrapa; un cos

em diu “és casa teva, dona”.

I ja no sé si estic tornant

d’un somni o és que un somni em somia.

Sento que, en algun lloc, hi ha una rèplica exacta

de la casa on habito i una altra jo recorre

els objectes amics que li pertanyen.

El món se’m fa bromall. Tota jo m’esvaeixo.

Tinc por que algun ocell

s’hagi menjat les molles del retorn.

                

Un poema que ens va fer pensar a tots pel seu valor sentimental.

Vam preguntar-li sobre la seva infància, com va començar a escriure, per què va començar, si els seus poemes es basen amb els seus sentiments.

Podia escriure poemes d’amor o de mort sense haver passat cap fet en especial en essència a això, pot estar tres mesos o un any escrivint un poema.

Com ella diu, els poemes són com cançons, per escriure un poema, et pots inspirar amb les lletres de les cançons.

 

Ens va deixar els seus llibres perquè els poguéssim mirar per sobre o llegir algun dels seus poemes. Vam saber fets de la seva vida relacionada amb els seus poemes que ningú de nosaltres sabíem abans que ella vingués. Va ser un matí bastant agradable i una visita molt interessant.

Entre tots donem les gràcies a Isabel Ortega per la bona estona que vam compartir entre tots.20160218_093527

Share this post